jueves, 15 de octubre de 2015

Alberto Garzón, "A pié de escaño": "Desde IU vamos a pedir la derogación de la reforma laboral, tanto la del PP como la del PSOE".



Joan Coscubiela: "El PP ha hecho políticas de destrucción masiva y la inseguridad laboral".


Joan Coscubiela: "La reforma laboral (PP+CiU) ha dado lugar a la aparición de personas que, a pesar de trabajar, son pobres"


Lidia Senra: Reglamento producción y etiquetado (sobre Informe europeo de Agricultura Ecológica).


Lidia Senra: "Exigimos más compromiso por parte de la UE y de Estados contra la desigualdad entre hombres y mujeres".


Lidia Senra: Situación del conflicto en la República Centro Africana (RCA). ¿Hasta cuándo la expoliación de recursos?.


Ernest Urtasun: "La ley hipotecaria española no cumple las directivas Europeas y no podemos esperar más".


miércoles, 14 de octubre de 2015

Alberto Garzón presenta su candidatura en Ahora en Común "para gobernar y transformar la sociedad".

El diputado malagueño, arropado por la plana mayor de IU, esboza con un decálogo de propuestas el programa con el que se presenta a las primarias
"No vamos a modificar nuestro mensaje por un puñado de votos. Nosotros queremos ganar convenciendo porque lo contrario no sirve para cambiar la sociedad"
Alberto Garzón ha presentado este miércoles su candidatura  a las primarias de Ahora en Común para encabezar una lista en la próximas elecciones generales que tenga puestas "las luces largas" y pueda "ver más allá de diciembre". El objetivo declarado: gobernar para transformar la sociedad. "El saldo de lo que está ocurriendo en nuestro país es negativo para los trabajadores. Y eso es lo que queremos cambiar", ha señalado el diputado malagueño en una rueda de prensa en la que ha estado arropado por la plana mayor de IU. 
Garzón ha esbozado en un decálogo de propuestas el programa con el que concurre al proceso de Ahora en Común, cuyo censo para participar en las primarias ya está abierto. Los diez puntos de la candidatura de Alberto Garzón son: trabajo garantizado, cambio de la estructura productiva, ecología política, protección de las conquistas sociales, democratización de la economía, derogación de la ley mordaza y dejar de contemplar la seguridad como un problema militar, fomento de la democracia participativa, un modelo federal del Estado que permita las consultas, remodelación de la UE e introducción de políticas feministas.
Garzón ofrece un proyecto "claramente de izquierdas" frente a la política "espectáculo" y "superficial"El diputado malagueño ha asegurado que las propuestas con las que se quiere presentar el próximo 20 de diciembre son "técnicamente viables" y ha arremetido, sin mencionarlo, contra Podemos. "No vamos a modificar nuestro mensaje por un puñado de votos. Nosotros queremos ganar convenciendo porque lo contrario no sirve para cambiar la sociedad", ha asegurado. Garzón, además, ha criticado la carta enviada el martes por Pablo Iglesias a PP, PSOE y Ciudadanos conminándoles a un debate a cuatro. "Nos parece terrible que quienes abanderan el cambio caigan en lo vicios de aquello que supuestamente quieren derribar", ha zanjado.
El líder de IU ha llamado a "recuperar los principios de la política" que, en su opinión, "se han esfumado para vaciarla de todo significado" en favor de una "mercantilización de la política" donde todo se reduce "a un espacio donde un partido ofrece un producto y se lo venden a los consumidores".
Garzón ha lamentado que los partidos se hayan convertido en "máquinas electorales" que solo piensan en ganar. "El enfoque de un nuevo país, que piense en las futuras generaciones y no en las futuras elecciones, está ausente del debate", ha explicado.
El candidato de IU también ha apostado por "repensar la izquierda del futuro". Garzón ha apelado a "huir del fantasma de Italia, donde la gente trabajadora carece de referentes de ruptura". Y ha asegurado que su intención es "construir una izquierda que lo haga. Y para eso hay que construir comunidad y pueblo.
Al acto, celebrado en el Círculo de Bellas Artes de Madrid, han acudido los principales dirigentes de IU: Cayo Lara, José Luis Centella, Adolfo Barrena y Lola Sánchez. De la organización han asistido también el líder en Andalucía, Antonio Maíllo, quien ha hecho la presentación, así comos los diputados Sixto Iglesias y Álvaro Sanz. Además, han apoyado al candidato el concejal de Hacienda del Ayuntamiento de Madrid, Carlos Sánchez Mato, así como Lidia Falcón, presidenta del Partido Feminista, recientemente integrado en IU.
Entre los asistentes también estaban presentes Sol Sánchez, Begoña Marugán y Víctor Rocafort, números 2, 4 y 5 de la lista 'Ahora con Alberto Garzón', que se presenta a las primarias en Madrid y que, en caso de ganar, liderará el propio Garzón.
Fuente: eldiario.es

Centella acusa al PP de entregar la soberanía económica de España en manos de la troika.


Paloma López exige una solución inmediata al conflicto del Sáhara Occidental.


Nuet: << El PP rechaza la proposición de la Izquierda Plural de suspender por ley la venta de armas a países "invasores">>.


Álvaro Sanz: "El proyecto Serranía Celtibérica contra la despoblación es cosa de todos".


Javier Couso: "En el Sáhara Occidental hay un problema de descolonización inacabada".


Alberto Garzón en `Las mañanas de Cuatro`: “Hemos rescatado a Bankia con dinero público y la gran estafa es de toda la estructura del PP".


Jordi Miralles, el cartero que fue líder de EUiA. Ens ha deixat el company Jordi Miralles, un exemple de lluita i compromís. Tot el suport a la familia i amics, que la terra et sigui lleu.


Jordi Miralles



Conferència de Jordi Miralles "Catalunya avui: unitat i alternatives" (2012)

Entrevista a Alberto Garzón en `La Noche en 24 Horas`: "Quien habla conmigo, habla con IU", "Poniendo las luces largas", "Yo vine a la política para transformar la sociedad".


miércoles, 7 de octubre de 2015

Entrevista a Alberto Garzón en "24 Horas" de RNE. IU lamenta que Podemos cierre la puerta a la unidad popular. "La unidad popular no es un mercado de fichajes".



IU seguirá trabajando por el cambio con su candidato a la Presidencia del Gobierno, Alberto Garzón, dentro del marco de Ahora en Común 

Tres representantes de Izquierda Unida (el secretario ejecutivo de área interna y organización, Adolfo Barrena, la secretaria ejecutiva de comunicación, Clara Alonso, y el secretario de Organización de Andalucía, Antonio Valero) han mantenido esta mañana una reunión en la sede de Podemos con dos representantes de dicha formación (Sergio Pascual y Carolina Bescansa). El encuentro -ha comenzado a las 13.00 horas y ha terminado a las 14.15 horas- se ha desarrollado en un clima de cordialidad y tenía como objetivo abordar los retos que enfrenta la constitución de una candidatura unitaria de cara a las elecciones generales de 2015. 
La reunión forma parte de la ronda de conversaciones que IU y su candidato a la Presidencia del Gobierno, Alberto Garzón, iniciaron tras las elecciones municipales del 24 de mayo. El objetivo de Izquierda Unida ha sido, en todo momento, facilitar la formación de un bloque social y político único de cara a las elecciones generales, en la clara línea que marcó la ciudadanía tras las elecciones municipales. A la altura política que exigen las duras condiciones de vida que está sufriendo gran parte de la ciudadanía. 
Los representantes de Izquierda Unida han trasladado a Podemos su clara intención de construir una candidatura de unidad popular democrática, con mecanismos participativos como las primarias abiertas y otros procesos que han operado de forma exitosa en las experiencias municipales del 24 de mayo. En ese sentido, Izquierda Unida ha trasladado su clara apuesta por una plataforma como Ahora en Común, al entenderla como un espacio amplio y ciudadano en el que se puede trabajar con un programa rupturista y de transformación social, sin cerrar la puerta a posibles propuestas. Los representantes también han expresado su renuncia a la política de ‘fichajes ad hoc’. 
En este sentido, se han abordado también distintos ámbitos de debate como el papel de la participación ciudadana en la elección de las candidaturas o los acuerdos en torno a un programa para cambiar el país. 
Izquierda Unida estaba abierta a hablar de todo. De hecho, la reunión se ha cerrado con una propuesta de nueva reunión para el jueves 8 de octubre, para seguir estudiando marcos de un posible encuentro (programa, primarias, participación...). Sorprende la forma en que Podemos ha cerrado esta tarde la puerta -de forma unilateral- a la posibilidad de la unidad popular. 
En opinión de Izquierda Unida, la salida social y económica a la crisis sólo puede darse con un programa político rupturista, feminista y ecologista. En esa línea seguirá trabajando Izquierda Unida, y su candidato a la Presidencia del Gobierno, para que en diciembre salga de las urnas un Gobierno que combata la pobreza, la desigualdad y la miseria provocadas por la crisis económica y la gestión neoliberal del bipartidismo.


Alberto Garzón: "La unidad popular no es un mercado de fichajes"


miércoles, 30 de septiembre de 2015

Entrevista a Alberto Garzón en "Buenos días Andalucía".


Couso pide a Mogherini que fuerce a Francia a detener los bombardeos en Siria y sostiene que “toda solución al conflicto debe contar con la implicación de Rusia”.

Couso_640_330El eurodiputado de Izquierda Unida Javier Couso ha solicitado a la Alta Representante de la Unión Europea para Asuntos Exteriores y Política de Seguridad, Federica Mogherini, que “emplee sus buenos oficios” para que Francia cese los bombardeos sobre Siria, al tiempo que ha advertido de que la decisión del Senado ruso esta mañana de permitir la intervención del Ejército pone de manifiesto que “cualquier solución al conflicto debe contar con la implicación” de Moscú.
El también vicepresidente de la Comisión de Asuntos Exteriores del Parlamento Europeo, que se encuentra en la capital rusa donde dará mañana una conferencia en la Duma con motivo de la IV Conferencia parlamentaria Internacional, se ha dirigido a Mogherini a través de una pregunta escrita en la que denuncia que Francia no puede justificar los bombardeos del lunes como una “pretendida legítima defensa”, cuando “ha sido uno de los países involucrados en el entrenamiento de grupos armados ‘rebeldes’ que finalmente han acabado obedeciendo a la organización terrorista Al Qaeda”.
“Aducir una supuesta legítima defensa es un sarcasmo total”, ha dicho el eurodiputado de IU para quien “estos bombardeos, sin consulta o acuerdo con el Gobierno de Damasco, contravienen la legalidad internacional por su aplicación extraterritorial y suponen un peligroso juego que podría conducir a choques militares con el Gobierno sirio”. “Francia debería revisar su política exterior y darse cuenta de que sus acciones unilaterales, que más parecen las de un gallito de barrio, han ayudado a la descomposición regional convirtiendo a Libia en un estado fallido, y a Siria en campo abonado para el crecimiento de engendros peligrosísimos como el Daesh o Al-Nusra”, ha afirmado.
“Mis sospechas – ha continuado- van en la línea de que Francia, con esta acción provocativa realizada unas horas antes de que comenzara la Asamblea de la ONU, pretende agitar el tablero para que se cuente con ella en la futura resolución dialogada del conflicto que, tras el liderazgo ruso, asumen no sólo Estados Unidos sino la mayoría de los países occidentales que antes sólo contemplaban la solución militar”.
El eurodiputado también ha deseado que la autorización que esta mañana ha dado el Senado ruso para utilizar tropas en Siria, “acelere una solución definitiva al conflicto que enfrenta al Gobierno sirio con una amalgama de grupos terroristas” que, ha reiterado, “han sido alentados, entrenados y financiados irresponsablemente por algunos países que pretendían un cambio violento de Gobierno”.
Couso ha sostenido que “cualquier estudioso o experto en el ámbito militar sabe que sólo con el poder aéreo no se puede acabar con ningún enemigo”, por lo tanto, desde su punto de vista, lo que está haciendo la coalición internacional encabezada por EEUU “es contener y prolongar el problema, pero no solucionarlo”.
En su opinión, dicha autorización “es la constatación de que Rusia no va a dejar caer a su aliado sirio, que Moscú tiene determinación para hacer valer sus zonas de influencia y que toda solución del conflicto debe contar con su implicación”, por lo que espera que “EEUU y sus aliados occidentales dejen la retórica y se empeñen en una solución regional que incluya a Rusia”, además de abandonar “toda aspiración a desestabilizar y a hacer alquimia bélica en la región”.
Fuente: iueuropa.org

Paloma López pide un mayor respaldo para los investigadores.


Marina Albiol muestra nuestro total apoyo a las Euromarchas 2015.


Ricardo Sixto exige a Fernández Díaz más concreción para responder a la crisis de los refugiados.


Cayo Lara exige un gobierno que ampare a los trabajadores frente a los despropósitos de las empresas.


Joan Josep Nuet. Conferència: << 27S, una majoria constituent per canviar Catalunya >>.


27S, Una majoria constituent per canviar Catalunya
Vull començar aquesta conferència mostrant la meva plena solidaritat amb els refugiats que moren o malviuen a les portes d’Europa, especialment a les seves fronteres sud (Mediterrani) i est. Vull recordar que Occident, prèviament a la seva arribada, va bombardejar els seus països, Líbia, Síria, Iraq… provocant estats fallits, i sempre amb l’excusa de la democràcia però pel veritable interès del domini i negoci de les fonts d’energia.
Fa dos anys, Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) realitzava a Barcelona la seva Conferència Política amb el títol Un projecte constituent per a Catalunya, on per amplíssima majoria els més de 150 delegats i delegades presents donaven llum a una proposta estratègica per a la nostra organització, el nostre país i, modestament si em permeteu, per a les classes populars catalanes.
Dos anys després i a prop de la convocatòria electoral de les Eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre d’aquest any, continuen sent vives les propostes d’aquest document, i aquesta visió constituent que vam prematurament desenvolupar ha inundat anàlisis i propostes d’altres actors polítics i socials que avui, junts o separats, dibuixen un futur per al nostre país i per els homes i dones que l’habiten.
Vull afirmar, en primer lloc, la comoditat d’Esquerra Unida i Alternativa amb la Declaració per al canvi social i polític a Catalunya i el Programa de la candidatura electoral de Catalunya sí que es pot, encapçalada pel company Lluís Rabell. Aquests dos principals documents programàtics recullen abastament les propostes que EUiA ha anat fent en els darrers anys i tracen, al meu entendre, l’únic camí de canvi, esperança i realisme que pot convertir-se en palanca de transformacions socials, econòmiques, polítiques i nacionals per a la societat catalana.
Dèiem fa 2 anys: Catalunya es troba en una cruïlla determinant pel seu futur on cal prendre decisions; com a persones, com a formacions polítiques i com a societat. Avui més que mai, cal apostar per la política com a forma de transformar la realitat.
I segueixo afirmant que el cicle electoral en el que estem immersos, el de les eleccions municipals de maig, que ens van permetre guanyar ciutats com Barcelona, Madrid, Saragossa o Cadis, el de les eleccions catalanes del 27 de setembre i el de les eleccions generals de final d’any, es tan important com el de finals de la dècada dels 70 que va predeterminar un model de societat i un model polític que ha perdurat 35 anys.
1. La Transició del 78, una etapa esgotada
La Transició van instaurar un règim polític, econòmic i social a Espanya. La Constitució Espanyola n’és el símbol, i s’ha caracteritzat pel domini del bipartidisme (PP, PSOE, amb el suport regular de CiU), la instauració de la Monarquia Borbònica, l’estat de les autonomies, i la transformació, però no ruptura, dels poders econòmics i polítics heretats del Franquisme.
Aquest model de la Transició va facilitar l’entrada a la OTAN i a la Unió Europea, que van retroalimentar el buidatge de la sobirania popular i de qualsevol contingut social de la Constitució.
La gran crisi econòmica del 2008 ha estat utilitzada com a excusa per accelerar aquest procés de buidatge de la Constitució, especialment a través del Tribunal Constitucional (un instrument polític en mans del bipartidisme). Els poders econòmics van utilitzar també la crisi per iniciar un procés deconstituent orientat a fer desaparèixer, de forma definitiva, les possibles lectures socials, democràtiques i plurinacionals i fixar alguns dels aspectes involutius que no van poder instal·lar definitivament al 78: la renúncia definitiva de la memòria històrica, la regressió total en drets laborals i tot un nou paquet repressiu que inclou des del Codi Penal fins el paper dels cossos policials.
Les noves lectures neocons prefiguren per al nou model post-crisi un paper destacat de les privatitzacions de l’Estat del Benestar i dels Serveis Públics i Bens Comuns en general, la recentralització política, administrativa i cultural, i la repressió de l’oposició política i social i dels moviments contestataris.
La Comissió Europea, juntament amb els governs del PP i de CiU, han assentat les bases per a una nova societat, un canvi de model més favorable a les classes dominants, aplicant de forma coordinada les directrius de la troica (amb un destacat paper de policia econòmica per part del BCE i l’FMI) i els interessos de les oligarquies europees.
La reforma laboral del PP (votada favorablement per CiU) ha blindat la precarietat laboral i pretén acabar amb els convenis col·lectius. El Tribunal Constitucional ha reinterpretat la Constitució en el sentit més centralista, barrant el pas a qualsevol reforma del règim en un sentit federal. Els drets nacionals i culturals estan en el punt de mira del PP, que desitja una Espanya sense pluralitat nacional i més centralitzada que mai, i per tant busca acabar amb la immersió lingüística i l’autogovern. Els drets universals a la salut, l’educació i les pensions estan amenaçats per la destrucció dels serveis públics de PP i CiU, en favor de negocis privats. La redistribució desigual del finançament provoca enfrontaments entre els pobles. La corrupció generalitzada dels partits del règim, així com els casos sonats de la Monarquia, ha provocat la pèrdua de confiança en les institucions de la Transició. I per últim, amb l’enèsim enduriment del Codi Penal i la Llei Mordassa, la repressió generalitzada contra les protestes socials està arribant a nivells alarmants, amb casos d’abús policial, tortures i condemnes infames.

2. Cal engegar un Procés Constituent Popular del subjecte polític anomenat Catalunya
A nivell polític, aquest procés deconstituent ha provocat una reacció de la societat. A Espanya, el 15M va significar un canvi de signe en el domini hegemònic i cultural. A Catalunya, a aquest efecte se li ha sumat el de la lluita per les llibertats nacionals un cop s’ha esgotat l’estat de les autonomies. Les grans mobilitzacions del 2012, 2013 i 2014 a Catalunya mostraven l’ampli rebuig a les decisions del Tribunal Constitucional, i el dret a decidir sobre l’autodeterminació de Catalunya esdevenia una demanda transversal.
En general, la ciutadania demana un canvi profund: un procés constituent popular, que enfronti el procés deconstituent dels poders econòmics en les seves vessants econòmica, social i nacional.
Un Procés Constituent és un procés polític i social que ha de culminar amb un nou marc constitucional a Catalunya i a l’Estat. És una oportunitat per ampliar els drets socials, per a replantejar el model econòmic i els sistema polític.
Proposem impulsar un procés constituent a Catalunya i un procés constituent a l’Estat. Ambdós processos tenen dinàmiques i objectius propis que s’influeixen mútuament i en la mida que reforcen la seva coordinació tenen majors possibilitats de reeixir exitosos.
Cal avançar en anar definint quines característiques ha de tenir aquest procés constituent per tal de ser vertaderament transformador i legítim:
✓ Un procés popular, des de baix, representat però no tutelat per institucions o partits, que representi a tot el poble de Catalunya. Cap partit polític es pot apropiar o pot instrumentalitzar aquest procés constituent. Cal desenvolupar la idea d’Assemblea Constituent Popular com a espai de participació social de forma complementaria al Parlament, cal recuperar la idea dels Estats Generals en la fórmula de la Revolució Francesa.
✓ Un procés que no predetermini cap decisió, que només correspon prendre al poble com a únic subjecte sobirà. I en tot cas, cap d’aquestes qüestions es poden decidir en el marc d’unes eleccions, ja que s’estaria usurpant la sobirania popular, sinó que s’han de debatre en el marc del procés constituent i s’han de referendar amb un referèndum.
✓ Un procés que tingui especialment en compte el dret a l’autodeterminació i la relació amb l’Estat Espanyol, en la forma que decideixi el poble de Catalunya.
✓ Un procés on es debatin totes les qüestions, especialment els drets i llibertats socials democràtiques i nacionals; en cap cas només les socials o només les nacionals.
✓ Un procés que cerqui la coordinació amb un altre a nivell de tot l’estat, i els d’aquells pobles d’Espanya que així ho decideixin.
✓ Un procés que cerqui també els diàlegs, aliances i majories necessàries al conjunt d’Europa per a refundar el projecte europeu sobre bases populars, socials i democràtiques no oligàrquiques.
En el transcurs d’aquest procés constituent i davant les importants qüestions que s’han de debatre proposem:
✓ Que Catalunya esdevingui un estat propi en forma de República Catalana i que es doti d’una Constitució.
✓ Que aquesta República Catalana suposi un marc econòmic i social favorable a la majoria popular, i que blindi els drets socials, democràtics, nacionals i culturals, com la llengua.
✓ Que la República Catalana estigui lliurement federada en una República Federal dels Pobles d’Espanya, de forma que s’hi pugui adherir lliurement en un marc comú pactat, sempre que en referèndum així es decideixi.

El procés constituent a Catalunya no està subordinat al procés estatal, encara que té una ferma voluntat solidaria i pragmàtica de coordinar-se en tot moment. Aquest procés constituent a Catalunya i el que es pugui esdevenir de la resta de pobles de l’Estat Espanyol requereixen, ambdós, una Ruptura Democràtica de l’ordre establert el 78 i han de prendre la forma de Revolució Democràtica.
Aquest impuls constituent no pot quedar escapçat el 27S, ja que es tracta de refundar el país, no CDC o el centre dreta català, com està fent Artur Mas amb la seva proposta. Refundar el país vol dir canviar el model econòmic, social, ambiental i acabar amb la corrupció.
El 27S decidim també el president de la Generalitat, el Govern de Catalunya i les polítiques que es desenvoluparan, a la sanitat, a l’escola i a les universitats catalanes, així com si s’impulsa una Renda Garantida o no, per a assegurar ingressos a totes les persones que no tenen ni feina ni prestació.
El 27S decidim si fem una aposta clara per l’economia productiva, com a garant de treball estable i amb drets.
El 27S es decideix una perspectiva de futur constituent, però també decidim les polítiques del dia a dia que es desenvoluparan en els propers anys, quan no només no s’ha sortit de la crisi, sinó que l’emergència social i els perills d’exclusió s’incrementen.

3. Catalunya pot definir una nova relació amb el conjunt dels pobles d’Espanya
Ara tenim l’oportunitat de definir un nou model de convivència, un nou model de país, de com volem viure, i també, una nova relació amb els pobles veïns. Aquesta és la doble intenció del Procés Constituent, de cap de les maneres renunciem a la primera i alguns dels projectes que parlen d’independència sí que ho fan.
Tenim un projecte propi il·lusionant, el de la Catalunya social que vol decidir lliurement. Som els del sí que es pot aconseguir la sobirania de Catalunya a partir del principi democràtic, d’un referèndum vinculant i acordat perquè tingui efectes. Si parlem del 27S com d’eleccions per impulsar un procés constituent ho fem per iniciar el camí que ha de culminar amb un nou marc institucional per a Catalunya, ja que el que teníem fins ara, el de la Comunitat Autònoma del Regne d’Espanya, ja no serveix, està superat.
Amb les nostres accions, que no son declaratives sinó un procés de participació popular, volem crear les condicions polítiques per guanyar la batalla del dret a decidir mantenint i ampliant la majoria social que li dóna suport, donant la batalla al conjunt de l’Estat Espanyol per derrotar el PP i obrir un escenari de canvi. La realitat no és immutable, la situació política està canviant a Catalunya i a Espanya i aquesta perspectiva, aquesta mirada feta des de el sud d’Europa, pot ajudar a un canvi de tendència al conjunt del continent europeu.
El resultat del procés participatiu del 9N no pot portar-nos a cremar etapes democràtiques. Això no es una subhasta per veure qui posa un termini mes curt per a la independència, cal una estratègia on la participació popular a Catalunya i la suma de correlacions de forces favorables a Espanya i Europa ens portin a una victòria i no a frustracions i derrotes que pagaríem molt cares amb un avenç de la dreta centralista i la ruptura de la cohesió civil de Catalunya.
L’Estat va dir que no amb una majoria de PP i PSOE i només el suport d’IU i d’altres partits de l’esquerra sobiranista de diversos indrets. Ara hi ha una oportunitat de canvi també al conjunt de l’Estat si som capaços d’articular en candidatures d’Unitat Popular aquesta energia amiga.
La imposició unilateral per part de Catalunya no és possible, com va demostrar el 9N (no vam poder fer la consulta que volíem), però l’Estat tampoc es pot imposar a Catalunya sense deslegitimar-se totalment. Cal una sortida dialogada i acordada, que combini mobilització i participació, accions de desobediència i ruptura amb diàleg i acords.

4. El dret a decidir no pot ser fagocitat i per tant reduït per la proposta independentista
A partir del 9N, l’estratègia d’Artur Mas ha anat reduint i aïllant el procés català. Les eleccions del 27S han de servir per eixamplar-lo de nou obrint-lo a la participació, els desitjos i anhels, d’una part molt important de Catalunya que el 9N es va quedar a casa i no va anar a votar, al sentir-se exclosa d’un procés hegemonitzat en gran part per partits, mitjans i lideratges excloents, conservadors i protagonistes de retallades de les seves condicions materials de vida i protagonistes de corrupció.
El que més afebleix a PP i C’S és el dret a decidir, no la independència exprés, perquè una solució com el referèndum connecta amb el sentit comú democràtic a Catalunya i a l’Estat. El que més suports troba a Europa i el món és el referèndum, no la independència exprés i unilateral, i les experiències d’èxit democràtic com la canadenca o escocesa així ho han demostrat.
Al segle XXI, el gran debat que permet obrir el camí dels canvis i les transformacions es el debat de la democràcia; per a nosaltres, Catalunya necessita una Revolució Democràtica que es concreta en un procés constituent amb referèndum. Com a nació que som i com a ciutadans lliures tenim dret a decidir el nostre futur com a país i el nostre model de societat.
El conflicte amb l’Estat només es pot resoldre democràticament amb un referèndum amb garanties, vinculant i acordat. Es a dir, reconegut per tothom (l’Estat i la comunitat internacional) i amb efectes, amb què el que es voti es pugui realitzar. I això no té substituts (les eleccions) ni dreceres (una DUI).
El referèndum no és només una qüestió procedimental, el reconeixement de l’exercici del dret a decidir implica que som un subjecte polític (amb sobirania), que no som una Comunitat Autònoma més.
Els catalans i catalanes no tornarem a aprovar cap nou Estatut d’autonomia, aprovarem una constitució. Si aquesta constitució serà per establir una relació federal, confederal o per proclamar la independència ho decidirà la gent.
Venim i seguim apostant per la tradició Federal, la que permet desenvolupar un projecte de convivència conjunt amb d’altres pobles veïns. El nostre Federalisme està sustentat en una relació de pobles lliures i iguals i permet una amplia cohesió social i de llibertats democràtiques.
El que ens divideix no és la immersió lingüística (com diuen el PP i C’S), el que trenca la cohesió del país són les desigualtats socials i de gènere, l’empobriment de la gent, la pobresa, els desnonaments, l’atur, la precarietat laboral… la impossibilitat que tenen els i les joves de construir un projecte autònom de vida.

Diu la Declaració de Catalunya sí Que es Pot:
Un procés constituent és la resposta estratègica a l’esgotament de l’actual model institucional i social; i a la necessitat d’iniciar una nova fase. Permet articular el malestar social, nacional i democràtic, tot sintetitzant-lo en un procés de recuperació de la sobirania en tots els aspectes i d’extensió de la democràcia a tots els àmbits. Cal una veritable refundació del nostre país; per això, les eleccions del 27S han de ser constituents: s’ha acabat una etapa, i cal començar-ne una altra…
…Dos models de Catalunya estan en joc: la Catalunya de les finances i la Catalunya de la majoria. No importa d’on venim, sinó cap on volem anar; i volem guanyar per obrir una nova etapa a Catalunya: una nova etapa en què la prioritat no siguin els bancs, ni els mercats, ni els poderosos; una nova etapa de justícia social, en què la prioritat sigui la vida i el benestar dels veïns i les veïnes; de la majoria, la gent.

martes, 29 de septiembre de 2015

Bruselas quiere aprobar el TTIP y el TISA sin pasar por la ratificación individual de los 28 países miembros.

La Comisión Europea considera que "no existe ningún requisito" que obligue a hacerlo. "No es cierto", responde la eurodiputada y portavoz de IU en el Europarlamento, Marina Albiol, que acusa al Ejecutivo comunitario de "atacar la soberanía de los estados".


La portavoz de Izquierda Unida en el Parlamento Europeo, Marina Albiol, en una foto de archivo. / EFENo sólo negocia en secreto varios tratados que darán nuevos poderes a las multinacionales, sino que además no tiene interés por pedir la opinión individual de los 28 parlamentos de los países que integran la Unión. La Comisión Europea no tiene previsto someter los acuerdos secretos TTIP, TiSA y CETA a la ratificación de los países de la Unión: así se desprende de la respuesta de la comisaria de Comercio, Cecilia Malmström, a una pregunta parlamentario formulada por la eurodiputada y portavoz de IU en la Eurocámara, Marina Albiol, a la que ha tenido acceso Público.

“En la medida en que los acuerdos comerciales entran dentro de la competencia de la UE, la Comisión considera que no hay ningún requisito que obligue a los estados miembros a ratificarlos individualmente”, reza la misiva de la comisaria Malmström, que arroja un nuevo jarro de agua fría para quienes esperaban que los parlamentos nacionales pudieran pronunciarse o incluso someter a referéndum -si así lo recogen sus respectivas constituciones- el polémico Transatlantic Trade and Investment Partnership (TTIP), entre Bruselas y Washington, el CETA (Comprehensive Economic and Trade Agreement), entre la UE y Canadá, y el Trade in Services Agreement (TiSA), que medio centenar de países -entre ellos los 28- negocian con total opacidad.

"Quieren evitar que el debate llegue a la ciudadanía""No es cierto. Esta respuesta no se ajusta a la legislación europea", asegura Albiol a este diario. La eurodiputada explica que según la normativa comunitaria, todos los tratados que afecten a competencias compartidas entre la UE y los estados deben tramitarse como acuerdos mixtos: "La ley dice que cualquier acuerdo mixto requiere la aprobación de los estados, algunos tienen establecido incluso un referéndum vinculante para ratificarlos, y otros podrían hacerlo si así lo quisieran", apunta.

Según el Artículo 4 del Tratado de Funcionamiento de la UE, entre las competencias compartidas se encuentran la protección de los consumidores, el medio ambiente, la política social o la energía, por citar sólo algunos ejemplos, y todos ellos pueden verse afectados tras la ratificación de estos acuerdos, que cuentan con el beneplácito de las multinacionales, y que según el creciente sector de organizaciones civiles y partidos políticos críticos con estas alianzas, servirán para restar soberanía a los estados.

"Al final, acuerdos como el TTIP suponen más que meros tratados comerciales: estamos hablando de algo que casi es más equiparable a la Constitución Europea que a un tratado comercial. Va mucho más allá, y tiene una parte política importante", denuncia Albiol, que afirma que seguirán formulando preguntas a la Comisión hasta arrojar algo de luz sobre estos acuerdos.

Dejando a un lado el debate legal, la eurodiputada asegura que, "a nivel democrático", y con su forma de proceder, la Comisión está "atacando la soberanía de los estados, porque quiere evitar que haya debate, que el acuerdo llegue a la ciudadanía. Cosa que será mucho más fácil si el tratado pasa también por los parlamentos nacionales", apunta.

En su respuesta, fechada el 24 de septiembre, y ante la pregunta de si considera que la aprobación del Parlamento Europeo "sin posibilidad de enmiendas" puede garantizar la "legitimidad democrática" de estos tratados, Bruselas defiende que “las normas de procedimiento conferidas al Parlamento Europeo en Virtud de los Tratados”, “garantizan plenamente la legitimidad democrática de la adopción de acuerdos internacionales".

Marina Albiol cree que la Comisión está "atacando la soberanía de los estados porque quiere evitar que haya debate, que el acuerdo llegue a la ciudadanía"
Lejos de coincidir con esta afirmación, Albiol asegura que con su pregunta simplemente esperaban que la Comisión "dijera la verdad", y en lugar de ello se han topado con un muro como los que el Ejecutivo Comunitario acostumbra a construir alrededor de estos tratados: "No quieren ni información ni debate, quieren que se trate en las más altas esferas, cuanto más alto mejor", lamenta.
La pregunta formulada por IU el pasado mes de julio recoge también una observación, que Bruselas no contradice -como sí corrige argumentos e ideas en otras preguntas parlamentarias-: "Dada la naturaleza y el contenido del TTIP, del CETA o del TiSA, parece evidente que se van a ver profundamente afectadas las capacidades y posibilidades de acción política de los gobiernos democráticamente elegidos". Silencio. 

Mientras el CETA está listo para ser ratificado, y el TiSA es apenas conocido por las filtraciones de Wikileaks publicadas por este diario en exclusiva en España, el TTIP cuenta con un creciente número de detractores. Bruselas y Washington celebran en octubre la décima ronda de negociaciones sobre el acuerdo, con uno de sus órganos vitales, el blindaje de las multinacionales mediante el recurso a tribunales privados, flotando en una suerte de limbo.

"No quieren información ni debate sino que se trate en las más altas esferas, cuanto más alto mejor", lamenta la eurodiputada de IU
La portavoz de IU, una de las formaciones más críticas con el TTIP -junto a Podemos o Equo-, advierte de que seguirán posicionándose contra este acuerdo. Insiste en que aún están a tiempo de poner palos en las ruedas de los negociadores, de evitar que el TTIP llegue al Parlamento Europeo para su ratificación. 

En cualquier caso, y antes de llegar a la Eurocámara, cree que debería pasar por los parlamentos nacionales, porque "afectará a la vida de los ciudadanos y ciudadanas, a los servicios públicos, a los derechos laborales y a las pymes". Y será, como el TiSA o el CETA, de obligado cumplimiento a todos los niveles de gobierno, de los ayuntamientos a los gobiernos estatales, pasando por las autonomías: nada quedará fuera de su radio de acción.

Fuente: publico.es


jueves, 24 de septiembre de 2015

Paloma López denuncia el ataque de los halcones financieros a las pymes y la industria.


Cayo Lara: "Si queremos cambiar al Gobierno, sólo se puede por la vía de la unidad popular".


Lidia Senra en la UE sobre crisis agrícola y pesquera.



Paloma López a De Guindos "No nos sorprende la falta de transparencia de quien facilita la elusión fiscal".


Ascensión de las Heras. El PP impide que Alonso explique en el Congreso las medidas a tomar contra los asesinatos machistas.


Paloma López: "El TTIP es la devastación del campo y de la industria".


GUE/NGL. Rueda de prensa con María Servini, jueza encargada de investigar los crímenes del franquismo.


Javier Couso: “El caos en Libia y Siria es producto de los alucinados que empezaron destruyendo Irak”.